Canvis en l’esfera familiar: causes i conseqüències

D’una banda, Madame Martine Segalen, reconeguda etnòloga a França, els principals interessos científics de la qual se centren en l’estudi de la família com a institució social (González, 1990). En Una institución viva, resistente y en transformación (2012), Segalen ens ofereix un ràpid recorregut al llarg de la història de l’evolució de l’organització familiar en la societat. Tal com exposa l’autora, els canvis de l’esfera familiar repercuteixen en la forma de criar i educar els fills, ja que aquestes mutacions en les estructures socials han conduït, consegüentment, a noves formes de parentalitat, és a dir, a noves formes relacionals entre pares i/o mares i fills. De l’altra, el sociòleg i educador Jordi Collet Sabé ens posa de manifest, així mateix, la manera com han incidit les transformacions en l’organització familiar al llarg del temps així com, per tant, en les relacions paterno-filials que avui dia s’estableixen. A fi de respondre al incessant canvi de les estructures socials que ens acompanya des de gairebé les tres últimes dècades, Collet fa una crida d’atenció tant a la comunitat educativa, com a famílies, associacions i administracions i ens convida a reflexionar sobre la necessitat d’assumir responsabilitats mútues pel que fa a l’educació i socialització dels infants.

A Una institución viva, resistente y en transformación es presenta la institució familiar com un dels components socials principals i indispensables per a la socialització del nen. Segalen ens dibuixa el recorregut dels diferents models de família fins a arribar als nostres dies. Segons Henri Mendras, es tracta d’una transformació social que pot influenciar (inclús “debilitar”) les relacions de filiació i, consegüentment, en la construcció de personalitat dels nens (citat a Segalen, 2012). Això és, en qualsevol dels casos, per a Segalen (2012), la família del món contemporani —sigui quina sigui la seva organització— segueix constituint-se com el primer lloc de protecció de l’individu i de socialització del nen. Així mateix, en detriment dels conceptes paternitat i maternitat, sorgeix el de parentalitat com a resposta a les noves estructures socials, a fi d’evitar el trencament legal que estableix el vincle contractual i de responsabilitat entre pares i fills. Tot progenitor té l’obligació moral i legal d’emparar el seu fill i atorgar-li una educació, a fi que pugui esdevenir una persona capaç d’inserir-se en la societat sense impediments. És a dir, independentment de la seva estructura i diversitat, la família com tal és el primer lloc responsable i irreemplaçable per a la protecció i socialització dels més petits.

Continuar leyendo “Canvis en l’esfera familiar: causes i conseqüències”

¿Qué favorece u obstaculiza el éxito educativo?

Ante el aumento de estudiantes que abandonan prematuramente la escuela  o que no consiguen superar la educación secundaria obligatoria, debemos reflexionar sobre cuáles pueden ser las causas que conducen a esta problemática. Existen noticias, artículos, debates, etc. que leemos o escuchamos que hacen alusión al concepto de fracaso educativo —o escolar—. Pero, ¿cuáles pueden ser las causas? Desde las dificultades propias de los estudiantes, aquellos con necesidades educativas especiales; pasando por motivos socioeconómicos, al haber una posible relación directa entre el nivel socioeconómico familiar y el rendimiento de los hijos en la escuela; la falta de corresponsabilización entre familia y escuela; la inestabilidad del sistema, que está sujeto a las constantes cambios políticos junto con sus cambiantes leyes educativas; hasta llegar a causas pedagógicas, es decir, el posible desconocimiento de las metodologías o estrategias más apropiadas en función de cada acción y contexto educativos. Continuar leyendo “¿Qué favorece u obstaculiza el éxito educativo?”